DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS SEGUIT

Per a la posada en pràctica de tota la seqüència didàctica s'ha necessitat quatre sessions. Cada sessió ha estat destinada a realitzar una activitat.

A la primera sessió s'ha realitzat la primera activitat. L'activitat consisteix que l'alumnat es posa per parelles i un ha de realitzar a l'altre un massatge i viceversa, amb plomes i sacs de sorra. La mestra indica la direcció del massatge, passant per tot el cos, des del cap fins als peus. Abans de l'activitat s'ha destinat uns 10 minuts aproximadament per tal d'establir una conversa amb els infants entorn quines impressions, vivències creuen que s'emportaran de l'activitat. Així, els infants contrasten les seves hipòtesis, donant lloc al mestre a conèixer els coneixements previs de l'alumnat. A continuació, es realitza l'experiència. Posteriorment es realitza una altra conversa amb els infants, on han de compartir les impressions, experiències viscudes durant l'activitat, etc. Aquest fet dóna lloc que l'alumnat exposi els seus esquemes de coneixement després de l'experiència viscuda, és a dir, a través del llenguatge oral comuniquen els seus coneixements entorn l'esquema corporal humà en relació les sensacions i experiències viscudes durant l'activitat.

__________________________________________________________________________________

Nens fent el massatge amb plomes

__________________________________________________________________________________

A la segona sessió s'ha realitzat la segona activitat, que consisteix que els alumnes individualment miren les fotografies realitzades a la sessió anterior i comenten a la mestra espontàniament qui surt a la fotografia, què estan fent els nens que surten a la foto, etc. La mestra també pot realitzar preguntes a l'alumne, si aquest no parla espontàniament, del tipus: qui surt a la fotografia? Què estan fent els nens? T'enrecordes del massatge que vam realitzar l'altre dia a la classe? A quina part del cos estan realitzant el massatge aquests nens? Surts tu en aquesta fotografia? Què fas a la foto? Et va agradar el massatge? Et va agradar més el massatge amb la ploma o amb el sac de sorra? El diàleg entre la mestra i l'infant va adreçat que la mestra pugui conèixer els coneixements de l'infant entorn l'esquema corporal en relació amb l'activitat pràctica que es va realitzar a la sessió anterior. Així com, el diàleg dóna lloc a verbalitzar i recordar les impressions i experiències que va viure i sentir l'infant durant el massatge, tant quan el rebia com quan el feia a un altre company. El fet que l'alumne recordi i verbalitzi l'experiència, les sensacions, la relació amb el company en el moment de l'experiència, l'ajuda a fer-se conscient de mica en mica dels canvis en les seves estructures de coneixement entorn la descoberta de l'esquema corporal humà.

Nen mirant les fotografies realitzades durant la sessió anterior. Explica a la mestra a quina part del cos estan realitzant el massatge els nens.

A la tercera sessió es realitza la tercera activitat, que consisteix que els infants juguen als jocs d'un CD interactiu. Aquests jocs van adreçats a treballar l'esquema corporal humà. Són dos jocs: al primer joc surt a la pantalla una cara sense les seves respectives parts (ulls, nas, orelles, etc.) i l'infant ha d'arrossegar les parts de la cara fins al lloc corresponent. A l'altre joc a apareix el dibuix d'un nen/a despullat, l'ordinador verbalitza una part del cos, l'alumne l'ha d'assenyalar amb el cursor i clicar a sobre de la part esmentada. Els alumnes utilitzaran un mateix ordinador per parelles. La mestra tractarà que els infants recordin a quines parts de la cara i del cos es va fer el massatge de la primera sessió amb la ploma i el sac de sorra, mentre els alumnes realitzen les activitats interactives del CD. Les activitats del CD permeten a l'alumne recuperar informació de la seva memòria a llarg termini en relació a l'esquema corporal humà. Així com, l'ús de l'ordinador és una manera atractiva de practicar l'ordre i posició de les parts de la cara i el cos.

A continuació es mostren dues fotografies on l'alumnat està realitzant les activitats interactives:

Dos alumnes realitzant l'activitat interactiva Què li falta a aquesta cara? On han d'ordenar les diferents parts de la cara. 

__________________________________________________________________________________

Dues nenes fent l'activitat Quina part del cos és? On han de clicar a sobre de la part del cos esmentada.

__________________________________________________________________________________ 

A la quarta sessió s'ha realitzat la última activitat, en aquest cas l'activitat consisteix que els alumnes dibuixin una persona fent servir una pissarra online. Per dibuixar la persona han de fer servir formes geomètriques conegudes, com ara: fer el cap amb un cercle, fer els braços amb dos rectangles, etc. És una activitat que permet als alumnes expressar a través del dibuix la informació que contenen als seus esquemes de coneixement sobre l'esquema corporal humà. La mestra, a més, pot observar i descobrir com representa mentalment l'esquema corporal humà l'alumne a través l'observació del dibuix que realitza l'infant.

Nena dibuixant una persona a la pissarra online a través de figures geomètriques conegudes.

PROJECTE FINAL: COM PUC DIBUIXAR-ME A MÍ MATEIX?

Actualment estic treballant en el projecte final. Aquesta és la meva fitxa del disseny. S'accepten propostes de millores, crítiques, etc. 

TÍTOL	Com puc dibuixar-me a mí mateix?
Descripció dels agents	Alumnes: Infants de P4 de la classe de les tortugues. Educadora: jo mateixa, ja que sóc la tutora del grup-classe. Tecnologia: ordinador amb connexió a Internet, CD's de jocs interactius i càmera digital.
Descripció del problema	Fa una setmana vaig proposar els meus alumnes que es dibuixessin a si mateixos, però vaig comprovar que molts d'ells es quedaven bloquejats i no sabien ben bé com començar el dibuix del propi cos, d'altres van prendre la iniciativa de dibuixar-se a si mateixos, però es dibuixaven segmentats (amb les extremitats i el cap separat del tronc), d'altres només dibuixaven el cap i les cames. A més, quatre alumnes, d'aquells que es van quedar bloquejats, em van comunicar que no sabien com dibuixar-se. Des d'aquell moment vaig prendre la iniciativa de millorar les activitats de l'àrea de Coneixement d'un mateix, ja que vaig determinar que per a que l'alumnat realitzés una representació cada vegada més detallada i fidel de la realitat del propi cos, calia treballar prèviament la representació mental que els infants es feien del seu propi cos, com el sentien, què sabien del seu cos (les parts del cos i la cara i les seves funcions), com representar-lo a través del dibuix, etc. Per donar resposta a les necessitats de l'alumnat de conèixer el propi cos, vaig planificar un seguit d'activitats: primerament destinades a descobrir les parts i funcions del propi cos i descobrir les possibilitats del propi cos com a totalitat, i posteriorment dirigides a representar el cos gràficament, amb l'ajuda de les TIC.
Terminologia de Jonassen	Nivell de dificultat: és un problema de nivell inicial, ja que la decoberta del propi cos, les seves possibilitats i limitacions, i els coneixements sobre aquest són les primeres exploracions que realitza el nen des de ben petit. Tipus: és un problema concret i perceptiu, ja que es troben implicats processos d'autoexploració, d'experimentació i expressió amb el propi cos i processos de representació mental del propi cos. Estructuració: es partirà com a base del treball d'autoexploració, expressió i experimentació del propi cos i posteriorment s'utilitzaran un seguit de jocs interactius relacionats amb el cos humà per a aprendre a representar gràficament el cos.
Significativitat pels aprenents	El problema és significatiu per als aprenents, perquè realment ells tenen la necessitat d'aprendre a dibuixar-se a si mateixos. Els alumnes volen que se'ls hi proporcioni eines, estratègies, procediments per a dibuixar-se a si mateixos. Malgrat tot, la representació d'un mateix a través del dibuix és posterior a l'anàlisi i descoberta d'un mateix, ja que prèviament cal que l'infant realitzi una representació mental de si mateix, per després plasmar-la en un dibuix. Per tant, el problema és molt significatiu per a l'alumnat, perquè està connectat amb els interessos i necessitats dels alumnes, ja que es tracta d'autoexplorar-se, d'autopercebre's, d'experimentar i conèixer el propi cos, etc. per progressivament fer-se una representació mental de si mateix cada vegada més ajustada a la realitat i posteriorment buscar maneres de representa l'esquema corporal a través del dibuix.
Context de l’activitat	Educació formal. Dintre de l’àmbit escolar. L'activitat es realitzarà a l'aula ordinària, en les sessions de desdoblament del grup-classe, primer realitzarà l'activitat una meitat del grup-classe i després l'altra meitat. L'activitat durarà quatre sessions, concretament es durà a terme una sessió per setmana durant un mes.
Característi- ques cognitives, emocionals, actitudinals, físiques més importants dels aprenents	El grup d'alumnes, en general, és un grup amb ganes d'aprendre, però els costa realitzar algunes tasques individuals i els costa superar les seves dificultats de manera autònoma, de tal manera que són molt depenents de l'ajuda de l'adult. Per tant, les seves característiques emocionals són les d'un grup una mica insegur i molt depenent de la figura de l'adult, perquè molt sovint no comencen les tasques, si l'adult no està a la vora. Malgrat tot, pel que fa als aspectes relacionals i actitudinals, en genera, són infants que mostren bon comportament, ja que normalment respecten les normes de convivència i comportament de l'aula.
Capacitats específiques a assolir o demostrar	Progressar en el coneixement del propi cos: adonar-se de les pròpies possibilitats i limitacions, adquirir progressivament una representació mental del propi cos cada cop més ajustada a la realitat. Anar-se formant una imatge positiva de si mateix. Assolir cada cop més autonomia en la resolució de les tasques. Expressar-se i representar la realitat mitjançant el llenguatge corporal, oral i plàstic. Utilitzar les TIC i valorar el seu ús com a eina per a aprendre.
Objectius específics	Explorar el propi cos, i el cos humà en general, i conèixer les seves parts i funcions. Formar-se una representacó mental del propi cos positiva i cada cop més ajustada a la realitat. Expressar-se mitjançant diferents llenguatges: oral, plàstic, corporal. Utilitzar les TIC i valorar el seu ús per aprendre.
Continguts	CONTINGUTS FETS I CONCEPTES Les parts del cos Les parts de la cara La roba PROCEDIMENTS Maneig del ratolí Anàlisi de fotografies i de dibuixos del cos humà. Anàlisi de la pròpia fotografia. ACTITUDINALS Interès per les activitats. Participació a les activitats. Acceptació i valoració positiva del propi cos.
Seqüència	Es realitzaran un seguit de sessions, les quals són: Primera sessió: la primera activitat consistirà a realitzar un joc amb els infants, que consistirà a realitzar un massatge per parelles amb pilotes i plomes. La mestra anirà guiant el massatge, anomenant les diferents parts de l'esquema corporal en ordre (del cap fins els peus). Durant la sessió de massatges es faran fotografies als alumnes. Segona sessió: la mestra mostrarà a la pantalla de l'ordinador les fotografies realitzades a la sessió anterior i els infants passaran les fotografies amb un clic i verbalitzaran l'experiència que van viure, així com, es posarà èmfasi que recordin l'ordre del massatge ( a quina part del cos va començar el massatge i per on va continuar, etc.) Tercera sessió: els infants juguen als jocs d'un CD interactiu. Aquests jocs van adreçats a treballar l'esquema corporal humà. Quarta sessió: els infants dibuixen l'esquema corporal a través de formes conegudes (el cap és un cercle, els braços són rectangles, etc.) a una pissarra infantil online.
Fonamentació psicopedagò- ca del disseny i vinculació amb l’assigna- tura.	Amb aquesta activitat es pretén posar en marxa un projecte basat en la teoria constructivista de l'ensenyament i l'aprenentatge, en un primer moment els alumnes aprenen a través d'una experiència amb el propi cos, de manera que els nens aprenen a través de l'experimentació i l'autodescoberta. Després, es tracta que aquests coneixements adquirits durant l'experiència, els puguin activar o recordar en els moments que sigui necessari, així com, aquest tipus d'experiències faran possible que poc a poc els alumnes es formin una representació de si mateixos cada cop més complexa i ajustada a la realitat. En aquest sentit, seguiríem a Jonassen i al model d’experiències, en què els alumnes a través de l’experiència viscuda són capaços de realitzar un aprenentatge significatiu. En aquest cas, l'objectiu principal és que els infants a través de les TIC puguin expressar els seus coneixements entorn l'esquema corporal humà i arribin a representar-lo cada cop amb més complexitat i detall, ajustant-se progressivament a la realitat.
Procediments i criteris d’avaluació	L’avaluació es portarà a terme en tres moments claus de l’activitat: A l'inici de la primera activitat, se'ls preguntarà als infants com es pot realitzar el massatge i a quines parts del cos. A la segona activitat, se'ls demanarà que anomenin les parts del cos a on es van fer el massatge en ordre. Al final de la quarta activitat, es farà una valoració de les activitats realitzades i els infants explicaran espontàniament què han après. L’avaluació serà qualitativa, a través de l’observació i seguiment de l’activitat. Els criteris són: Coneixement de les parts del cos. Verbalització de les experiències viscudes amb el massatge i l'ús de les TIC. Dibuix de l'esquema corporal cada cop més ric i detallat, més ajustat a la realitat. Participació activa a les activitats.

MINIACTIVITAT 2.2

Aquest va ser el mapa conceptual resultant després d'una llarga feina, comparant les argumentacions dels companys, identificant les parts de cada argumentació en funció del model de Toulmin. Aquest és el producte de tot plegat:

CONCLUSIONS PAC 1

A aquesta PAC he tingut l'oportunitat de reflexionar sobre els conceptes de ciència, tecnologia i societat, aplicats tots ells al món educatiu.

Considero que el canvi conceptual ha estat prou significatiu, ja que tot i que moltes de les idees que tenia entorn les noves noves tecnologies i la relació entre societat, tecnologia i ciència eren certes, actualment sé que les relacions entre aquests tres elements són molt més complexes, tal i com exposo al mapa conceptual. Durant les lectures i la participació en el debat, he comprobat que les relacions entre ciència, tecnologia i societat poden ser molt contradictòries, segons si es parla des d'un punt de vista sociodeterminista o tecnodeterminista.

Després de la lectura del mòdul, l'article i la participació en el debat, he ampliat molt els meus coneixements. Pel que fa a la relació entre tecnologia i ciència, vaig exposar al mapa inicial que es relacionen, però no sabia ben bé quina era la relació. Tot i així, en aquell moment tenia clar que la ciència generava coneixement i aquest influenciava la tecnologia. Malgrat tot, també pensava que la tecnologia generava coneixement, i actualment sé que la tecnologia crea instruments gràcies al coneixement que li proporciona la ciència; i a la vegada aquests instruments permeten millorar i evolucionar aquesta (la ciència). Per tant, la relació entre ciència i tecnologia és mútua i bidireccional.

Referent a la relació entre societat i tecnologia a l'inici de l'assignatura m'imaginava la relació com que la tecnologia genera un nou coneixement o manera de pensar i fer i això influeix en la creació d'una societat nova, la societat del coneixement. Actualment entenc que la relació entre societat i tecnologia és bidireccional, és a dir, s'influeixen mútuament segons la perspectiva interactiva. Aquesta perspectiva entèn la relació entre societat i tecnologia més enllà del determinisme social i el tecnològic, és a dir, s'entèn que entre allò tecnològic i allò social hi ha una divisió estable, però el primer influeix al segon i viceversa. Per tant, des de la perspectiva interactiva hi ha intercanvi entre tecnologia i societat. Així com, he arribat a la conclusió que les tecnologies estan tan lligades al nostre context que és impensable prescindir d’elles, per tant, la ciència i la tecnologia en tenir una relació tan estreta amb la societat es veuen impregnades per l’ètica i els valors d'aquesta (de la societat). Així que les noves tecnologies no són inhumanes, això no depèn d’elles sinó de la societat.

A més, un punt que m’ha cridat molt l’atenció és el que fa referència als mites sobre la tecnologia. Alguns d’ells estan molt estesos, com per exemple el que parla de la democratització que suposa el poder utilitzar les TIC o el que parla de la neutralitat de les màquines. En aquest sentit, comparteixo amb els representants del corrent CTS, que recullen les aportacions tant dels deterministes sociològics com dels deterministes tecnològics per tal de tenir també en compte tots els factors socials, econòmics, polítics o culturals.

En la nova societat que s’està formant, les TIC hi tenen un paper fonamental ja que obren un ventall de possibilitats molt més gran que el que ofereix l’ensenyament tradicional. El repte està en saber fer que aquests avantatges arribin a tot el món i no provoquin una

major diferència entre aquells que hi tenen accés i els que no hi poden accedir. Tal com s’ha parlat en el debat, hi ha qui pensa que els països subdesenvolupats tenen altres preferències abans de poder accedir a la tecnologia i qui pensa que si poguessin accedir-hi tindrien més facilitats per superar el seu estat d’abandonament. Malgrat tot, segueixo pensant que els països en vies de desenvolupament tenen altres prioritats, com ara: l'abastament d'aliments, aigua per a tota la població i la construcció d'infraestructures.

Pel que fa a les TIC aplicades a l'educació, la meva reflexió ha estat que les teories de l’educació han trobat una eina molt important pel seu desenvolupament en la tecnologia educativa i segons com l’hagin utilitzat han donat lloc a una pedagogia en l’educació, molt centrada en els mitjans, o a una pedagogia de l’educació, en la que, a part dels mitjans, els participants i el context han adquirit una importància més gran. D’aquesta manera s’ha arribat a un nou plantejament pel que fa al disseny instruccional que tenint en compte el context sociocultural en el que s’ha de produir l’actuació, també inclou els materials didàctics i la forma en que es presenten, utilitzant les TIC en un procés que té en compte l’anàlisi de les necessitats, el disseny dels materials didàctics, de l’entorn de formació, i de la metodologia, la planificació i l’estructuració de tots els elements que formen part de la formació, la seva implementació i l’avaluació. Un aspecte a destacar sobre l’avaluació és que s’ha d’anar produint al llarg de tot el procés, de manera que no només tingui en compte el resultat final sinó que pugui anar incidint en qualsevol moment del disseny instruccional per millorar aquells aspectes que no s’ajustin a l’esperat.

En definitiva, la meva reflexió final és que la tecnologia i la ciència ajuda al desenvolupament de la societat, i la fa va avançar cap a una societat del coneixement cada cop més sofisticada, tot i així aquests canvis en la societat no serien possibles sense les necessitats que experimenta (la societat) i que fan possible el desenvolupament de la tecnologia. D'aquesta necessitat de noves tecnologies per part de la societat, neixen les TIC, les quals entre d'altres indrets, estan arribant a les escoles. La necessitat que les TICs arribin a les escoles és degut que l'educació s'encarrega de formar els ciutadans del futur, i en definitiva, la societat futura. Per aquest motiu és necessari trobar mitjans (com les TIC) a través dels quals proporcionar coneixements i eines a les persones per esdevenir ciutadans competents a la societat del coneixement, cada cop més informatitzada, complexa i sofisticada. 

MAPA CONCEPTUAL PAC 1

CONCLUSIONS

En una primera lectura vaig pensar que no em seria possible contestar les preguntes de l'activitat i menys realitzar un mapa conceptual sobre un tema que encara era desconegut per a mi. Realment a la primera lectura em vaig trobar una mica perduda, sense saber ben bé com ho faria per realitzar l'activitat. En una segona lectura em vaig fixar en una frase que esmenteu durant l'explicació de la miniactivitat, la qual és la següent: “Donada la finalitat d’aquesta activitat és imprescindible contestar sense consultar cap font documental i sense por a equivocar-se (de fet no hi ha respostes correctes i incorrectes)”. La segona part de la frase, la part que expressa que no s'ha de tenir por a equivocar-se, em va encoratjar molt a començar l'activitat sense por a pensar que m'estava equivocant. Suposo que després de llegir-la em vaig sentir més lliure per expressar sense por els meus coneixements previs sobre l'assignatura.

A poc a poc vaig anar responent les preguntes basant-me en la meva intuïció, en el meu coneixement en general sobre tecnologia, societat i educació i en la meva experiència com a docent. 

Pel que fa a la realització del mapa conceptual, tot i que en un primer moment vaig pensar que era una activitat impossible de realitzar; a mesura que anava pensant en la relació que jo establia entre conceptes, cada vegada em resultava més fàcil plasmar les meves idees. 

Finalment, un cop contestades les preguntes i realitzat el mapa conceptual, m'he adonat de la utilitat d'aquesta activitat, és a dir, la meva percepció de l'activitat des de la primera lectura fins ara ha canviat completament, ja que les preguntes i el mapa conceptual m'han ajudat a ser conscient dels meus coneixements previs sobre l'assignatura, sobre la relació entre societat, tecnologia i educació. Ara sóc conscient d'allò que sé, i encara que els meus esquemes de coneixement sobre el tema puguin ser pobres i/o incorrectes, ara conec el meu punt de partida a l'assignatura.

Respecte a la primera impressió que m'ha causat aquesta activitat envers l'assignatura, crec que serà una assignatura força interessant, degut que sembla que m'ajudarà a veure com la tecnologia i la ciència poden revolucionar el món de l'educació i com l'entrada de la tecnologia a l'educació pot provocar canvis molt importants en la societat. Així com, més enllà d'aspectes teòrics també crec que m'ajudarà a utilitzar la tecnologia (ús del campus virtual de la UOC) per relacionar-me i ajudar de manera molt més eficient als meus companys. A més penso que em pot ajudar a millorar la meva tasca actual com a docent, posant en pràctica noves estratègies d'ensenyament/aprenentatge a través de les TIC.

MAPA CONCEPTUAL INICIAL