A aquesta PAC he tingut l'oportunitat de reflexionar sobre els conceptes de ciència, tecnologia i societat, aplicats tots ells al món educatiu.
Considero que el canvi conceptual ha estat prou significatiu, ja que tot i que moltes de les idees que tenia entorn les noves noves tecnologies i la relació entre societat, tecnologia i ciència eren certes, actualment sé que les relacions entre aquests tres elements són molt més complexes, tal i com exposo al mapa conceptual. Durant les lectures i la participació en el debat, he comprobat que les relacions entre ciència, tecnologia i societat poden ser molt contradictòries, segons si es parla des d'un punt de vista sociodeterminista o tecnodeterminista.
Després de la lectura del mòdul, l'article i la participació en el debat, he ampliat molt els meus coneixements. Pel que fa a la relació entre tecnologia i ciència, vaig exposar al mapa inicial que es relacionen, però no sabia ben bé quina era la relació. Tot i així, en aquell moment tenia clar que la ciència generava coneixement i aquest influenciava la tecnologia. Malgrat tot, també pensava que la tecnologia generava coneixement, i actualment sé que la tecnologia crea instruments gràcies al coneixement que li proporciona la ciència; i a la vegada aquests instruments permeten millorar i evolucionar aquesta (la ciència). Per tant, la relació entre ciència i tecnologia és mútua i bidireccional.
Referent a la relació entre societat i tecnologia a l'inici de l'assignatura m'imaginava la relació com que la tecnologia genera un nou coneixement o manera de pensar i fer i això influeix en la creació d'una societat nova, la societat del coneixement. Actualment entenc que la relació entre societat i tecnologia és bidireccional, és a dir, s'influeixen mútuament segons la perspectiva interactiva. Aquesta perspectiva entèn la relació entre societat i tecnologia més enllà del determinisme social i el tecnològic, és a dir, s'entèn que entre allò tecnològic i allò social hi ha una divisió estable, però el primer influeix al segon i viceversa. Per tant, des de la perspectiva interactiva hi ha intercanvi entre tecnologia i societat. Així com, he arribat a la conclusió que les tecnologies estan tan lligades al nostre context que és impensable prescindir d’elles, per tant, la ciència i la tecnologia en tenir una relació tan estreta amb la societat es veuen impregnades per l’ètica i els valors d'aquesta (de la societat). Així que les noves tecnologies no són inhumanes, això no depèn d’elles sinó de la societat.
A més, un punt que m’ha cridat molt l’atenció és el que fa referència als mites sobre la tecnologia. Alguns d’ells estan molt estesos, com per exemple el que parla de la democratització que suposa el poder utilitzar les TIC o el que parla de la neutralitat de les màquines. En aquest sentit, comparteixo amb els representants del corrent CTS, que recullen les aportacions tant dels deterministes sociològics com dels deterministes tecnològics per tal de tenir també en compte tots els factors socials, econòmics, polítics o culturals.
En la nova societat que s’està formant, les TIC hi tenen un paper fonamental ja que obren un ventall de possibilitats molt més gran que el que ofereix l’ensenyament tradicional. El repte està en saber fer que aquests avantatges arribin a tot el món i no provoquin una
major diferència entre aquells que hi tenen accés i els que no hi poden accedir. Tal com s’ha parlat en el debat, hi ha qui pensa que els països subdesenvolupats tenen altres preferències abans de poder accedir a la tecnologia i qui pensa que si poguessin accedir-hi tindrien més facilitats per superar el seu estat d’abandonament. Malgrat tot, segueixo pensant que els països en vies de desenvolupament tenen altres prioritats, com ara: l'abastament d'aliments, aigua per a tota la població i la construcció d'infraestructures.
Pel que fa a les TIC aplicades a l'educació, la meva reflexió ha estat que les teories de l’educació han trobat una eina molt important pel seu desenvolupament en la tecnologia educativa i segons com l’hagin utilitzat han donat lloc a una pedagogia en l’educació, molt centrada en els mitjans, o a una pedagogia de l’educació, en la que, a part dels mitjans, els participants i el context han adquirit una importància més gran. D’aquesta manera s’ha arribat a un nou plantejament pel que fa al disseny instruccional que tenint en compte el context sociocultural en el que s’ha de produir l’actuació, també inclou els materials didàctics i la forma en que es presenten, utilitzant les TIC en un procés que té en compte l’anàlisi de les necessitats, el disseny dels materials didàctics, de l’entorn de formació, i de la metodologia, la planificació i l’estructuració de tots els elements que formen part de la formació, la seva implementació i l’avaluació. Un aspecte a destacar sobre l’avaluació és que s’ha d’anar produint al llarg de tot el procés, de manera que no només tingui en compte el resultat final sinó que pugui anar incidint en qualsevol moment del disseny instruccional per millorar aquells aspectes que no s’ajustin a l’esperat.
En definitiva, la meva reflexió final és que la tecnologia i la ciència ajuda al desenvolupament de la societat, i la fa va avançar cap a una societat del coneixement cada cop més sofisticada, tot i així aquests canvis en la societat no serien possibles sense les necessitats que experimenta (la societat) i que fan possible el desenvolupament de la tecnologia. D'aquesta necessitat de noves tecnologies per part de la societat, neixen les TIC, les quals entre d'altres indrets, estan arribant a les escoles. La necessitat que les TICs arribin a les escoles és degut que l'educació s'encarrega de formar els ciutadans del futur, i en definitiva, la societat futura. Per aquest motiu és necessari trobar mitjans (com les TIC) a través dels quals proporcionar coneixements i eines a les persones per esdevenir ciutadans competents a la societat del coneixement, cada cop més informatitzada, complexa i sofisticada.
